SANTI CLAVELL

A vegades un pensa que passa per aquesta vida a cops de puntades al cul, o ha algun altre lloc més dolorós. A vegades un pensa que sempre està donant les gràcies i demanant perdó, quan no té perqué donar les gràcies ni demanar perdó. A vegades un pensa que mirar-se als ulls no és un plaer sinó una obligació, que trepitjar la terra mullada no és un gust sinó una pesada càrrega que fa que et costi posar un peu devant de l’altre. A vegades un pensa que correr cap enlloc és correr cap a l’únic lloc on pot arrivar la mirada del teu cor. A vegades un pensa que arrossegar-se com un cuc és una manera d’ anar per la vida, potser la manera d’anar per la vida. A vegades un pensa que la própia história és millor que el futur que arrives a endevinar, i quan penses així, potser que les coses no et vagin gaire bé, potser que el demà no sigui ni demà ni res. A vegades un pensa que la caixa dels somnis s’ha tencat per sempre i que no hi ha cap clau màgica que la pugui obrir. que hi farem, avuí, segurament no és el millor dia de la meva vida, però segur que si busco en algun racó i trobaré algunes coses positives, seguiré buscant abans d’anar a dormir. Bona nit.

ESTUDI TENAS
C/ Bonaire, 7   CANET DE MAR

DEL 12 DE JULIOL AL 3 D’AGOST
De dimarts a diumenge de 6 a 9 del vespre
Diumenges i festius de 12 a 2

INAUGURACIÓ DISSABTE 12 DE JULIOL
A  LES 8 DEL VESPRE.
Durant l’acte (el de l’inauguració, vull dir) es
sortejarà un quadre de l’autor, es a dir, jo.

A la recerca del SILENCI et pots trobar de tot, onades que tornen i onades que es queden lluny, onades suaus i lentes i onades fortes, altes, immensses, perilloses.

Somnis que s’esvaèixen, somnis que s’obliden, somnis que mai és faran realitat, i somnis que, potser un dia, et canviaran la vida. A la recerca del SILENCI, he caigut, m’he aixecat, m’he enfonsat en la merda de les meves própies limitaciones, i n’he sortit amb una ampolla de Jack Daniels que mai he gosat obrir. A la recerca del SILENCI, he caminat de nit per carrers solitaris de ciutats i pobles de noms oblidats. He vist putes i macarres, borratxos i penjats, vençuts i perdedors. He explorat camins sense tornada, camins que no van enlloc, i camins que tornen al punt de partida, camins que t’escriuen la vida amb lletra menuda apresa en un col•legi de capellans amb sotana negre, i amb més coses per amagar que per ensenyar. He trepitjat sorres mullades de platges desconegudes en nits ebries de solituds i enyorançes. He escoltat músiques que no venen d’enlloc i no van enlloc, sortides de violins esquerdats i pianos desafinats. També he escoltat Waits i he llegit Bukowsky, i si, és cert, he estat a prop del SILENCI.

Si veient els meus quadres us acosteu al SILENCI, feu-me un favor, digueu-m’ho de seguida. GRÀCIES.

Santi Clavell