Oct 05 2008
DIA SISÈ: OUARZAZATE
Un dia és suficient per a visitar Ouarzazate.
Des de l’el centre, en un passeig de vint minuts aconseguim l’extraordinari barri vell, l’Anciane Medine la meitat de la qual no és àrab sinó jueva.
Kasba
En l’esplanada que la precedeix un munt de criatures juguen al futbol amb el somni d’arribar a ser algun dia Zidadine Zidane.
Futbol
Partida
Entrar en l’Anciane Medine és com entrar en un conte oriental. Alguna cosa semblat al que se sentia en Marraqués amb la diferència que aquest barri no està explotat turísticamente i realment el visitant es cola en la vida de la gent, en l’interior de les cases, en els jocs dels nens, les partides dels majors…
En la part alta de l’Anciane Medine està la Kasba. Cal pagar per a accedir però igualment val la pena la visita pel laberint d’habitacions i pisos: una mai sap a quina altura es troba.
Kasba
L’avi sempre deia que una de les coses més impressionants del Marroc era el cel d’Ouarzazate, que una no podia fer-se una idea, que calia veure-ho en persona. No va ser fins al capvespre quan vaig entendre a què es referia, però no estava preparada: havia d’haver estat en la part alta mirant a l’Oest per a poder encuadrar els lilas de l’ocàs entre el carrer principal del poble.
Vaig arribar a Ouarzazate convençuda de trobar-me un llogaret de poca munta i em vaig trobar una ciutat amb bons recursos i un important potencial, com bisagra del desert, encara per explotar.
Cel