MARROC: HISTÒRIA DE TRES VIATGES

Viatjo en tren de Casablanca a Marraqués. Segona classe. Moltíssima calor i atapaït de gent que passarà més de 4 hores de peu apilonats i suorusos com el metre de Barcelona en hora punta. Probablement perquè sóc dona un senyor que viatja amb la seva família m’ofereix i gairebé obliga a ocupar el seu lloc. Al principi m’incomoda, però entenc que no puc rebutjar-li la cortesia. Asseguda tinc oportunitat de fer-li una ullada al relat del capità Olid. De Safiz a Marraqués tenien quatre dies de viatge…

“…estábamos a cuatro jornadas de Marraqués, que es la ciudad más grande de África y aun del mundo y la mejor cercada y más adornada de palacios y fuentes y otras maravillas…”

Se suposa que fra Mauro va tirar d’hipèrbole o exageració en aquesta part del relat perquè en 1478 no es tenia encara una idea precisa de la veritable dimensió d’Àfrica ni el capità Olid ni cap dels seus homes, que no eren marins, havia navegat més enllà de les Illes Canàries.

Extramurs

En qualsevol cas, sempre d’acord amb el relat de *Olid:

“El cuarto día, domingo, a la tarde llegamos a la vista de Marraqués, y era tal la ciudad que en muchas cosas parecíase a Sevilla: llana, con sus murallas pardas muy largas y, por encima, asomándose, las paredes blancas y azules y las copas de los árboles en los jardines y el dedo de una torre que parecía a la otra Mayor de Sevilla, sólo que allí la llaman Cutubía…”

Plaça El Fna

Marraqués és un regal per al fotògraf. Cal disposar de targetes i targetes perquè a l’entrar a l’Anciane Medine de Marraqués una es veu hipnotizada per tots i cadascun dels seus elements: tota la Medina és motiu de fotografia. Una ha de respirar,  ordenar-se les idees, armar-se de paciència, i poc a poc anar capturant essències. A l’avi li va impressionar la muralla, probablement perquè al cap i a la fi formava part d’una expedició militar, però sense cap tipus de dubte, el tresor de Marraqués és la Plaça Jna el Fna i els zocos que s’estenen de punta a punta de l’Anciane Medine. El capità Olid va captar molt millor l’essència de la ciutat :

“… y había en aquellas callecillas estrechas y oscuras y no bien olientes gran copia de gente, moros los unos y negros o retintos los otros, y de éstos mayormente esclavos de moros principales que iban detrás de sus amos y mayordomos con grandes cestas a comprar comida o por guarda y compañía. Y no se veían mujeres fuera de las viejas que allí vendían sus mercaderías…”

L’enorme diversitat de productes que mercadejaven els àrabs també va calar en l’atenta tot i que austera mirada del capità:

“…y así pasamos adelante viendo paños y tazas y espadillas y ajedreces y las otras mil cosas menudas y pacotillas que los moros vendían y comparaban en el zoco, hasta que llegamos a una placilla ruin donde estaban los especieros y donde olía no sabría decir si bien o mal de la mucha mescolanza de humos, sabores, ungüentos y yerbas y pebeteros que allí junta estaba…”

El Fna. Nit

Només l’Anciane Medine de Marraqués ja justifica el viatge a Marraqués i només Marraqués ja justifica el viatge al Marroc.

El Fna. Nit

I encara que el bullir dels carrerons  comença a mig matí, la visita obligatòria és a partir de mitja tarda i sobretot al vespre quan la Plaça Jna El Fna desplega tota la seva màgia. Millor no portar trípode i si es porta digital, disparar a ISO 800 (en ocasions 1600). Podrem disparar ràpid i sense flash, detalls tremendament importants en aquest context. El color proporcionarà acollidors càlids però val la pena provar el blanc i negre perquè en aquest marc aporta un extra de realisme.

Si es matina una bona idea per a invertir les primeres hores del dia per a visitar la Madrassa i el Museu de Marraqués (gens que veure amb “els nostres” museus contemporanis). Pel camí es podran contemplar infinitat d’estampes quotidianes que en un altre horari són impossibles de presenciar.