MARROC: HISTÒRIA DE TRES VIATGES

I al final arriba el desert. Jo no sé si viatjo per a confirmar totes aquestes fotos que ja he vist mil vegades, per a gaudir fent-les jo mateixa o si tot viatge és una excusa per a viure en primera persona experiències inimaginables si no s’ha estat la protagonista.

Sigui com sigui, ara ja era la desert i per descriure’l, sense fotografies, el capità Olid és extraordinariament  elemental i descriptiu:

“..el desierto es como mar de arena, más grande que al mar oceana que nos había traído, y que las naos que cruzan esta mar son los camellos y que los pilotos que los rigen son los guías…”

Trackback URI |