Oct 05 2008
DIA CINQUÈ. L’ANTIATLES
Marraqués demana tres dies però probablement, si es vol aconseguir el desert, el millor serà continuar viatge i, si hi ha sort, a la volta intentar passar una nit més.
Entre Marraqués i el desert cal travessar l’AntiAtlas i fer escala en Ouarzazate. Al travessar l’AntiAtlas es canvia radicalment de paisatge. El viatge en bus (aquí ja no arriba el tren) dura unes cinc hores i l’única manera de fer-ho més suportable és netejant el cristall de la finestreta i intentar alguna captura interessant. Disparant a 500 serà més que suficient i gairebé l’únic repte serà tenir temps per a enquadrar abans de disparar. Ràfegues de dues o tres fotos ajudaran a aconseguir millors resultats.
La informació del capità Olid sobre aquest tram, Marraqués – Ouarzazate, és confusa. Segons el relat ambdues poblacions distaven mitja llegua quan en realitat parlem de 200 quilòmetres que en el segle XVI clarament exigien diverses jornades de camí.
L’avi, en canvi, va anar molt més precís:
“La carretera es una pista semiasfaltada, pedregosa, irregular, temeraria y sobre todo tremendamente peligrosa. Subimos lentos como el ganado y de tanto en cuanto, cuando algún giro se ensancha, paramos para no ahogar los motores, para estirar las piernas y para llenarnos mirada y alma de tan abrumador paisaje.
En las cotas altas sol, frío intenso y enormes neveros escampados por las zonas sombrías.
Cambiar de vertiente fue como cambiar de montaña. Quedan atrás los riscos y la montaña recupera el marroquí ocre rojizo.
La carretera avanza hacia ninguna parte uniendo aldeas esparcidas junto al camino. Avanzamos tan lentos que tenemos oportunidad de asistir al día a día de esta gente, tan similar, por otra parte, al de las Castillas, Andalucía o Extremadura. Lavanderas, niños pastores, agricultores…”
Gent del Marroc
Gent de Marroc
Passat l’AntiAtlas, l’arribada a Ouarzazate és més aviat trista. L’estació d’autobusos és un petit edifici i una andana per a no més de 4 autobusos. L’autocar de Marraqués arriba i aparca a prop de l’edifici encara que 3 dels 4 andanes estan lliures. Ràpidament serà encercalt per un petit rusc de personatges, venedors, guies i acompanyants que es reparteix els viatgers.
Per al viatger contemporani Ouarzazate és la vella i impressionant Kasba on es va rodar Lawrence d’Aràbia, la seva vella Medina i un poble de recent creació més ben lleig i malament distribuït tot i que dotat d’una important infraestructura hotelera.
Ouarzazate
Per al capità Olid i els seus homes Ouarzazate tot just era un dels últims poblats abans del desert de dunes. Aquí negociaven camells i menjar.
En canvi l’avi va arribar a sentir-se com en la seva casa. En l’accident, baixant l’AntiAtals, es va trencar el maluc i el jeep li va aixafar una cama. Va trigar mesos a poder incorporar-se i descobrir que el seu genoll mai tornaria a funcionar amb normalitat.
Quan ja començava a planejar el seu retorn un missatger li va lliurar una missiva amb ordres precises: havia de romandre en la zona i intentar contacte amb un nòmada que apareixeria per Mourzoga a la fi de tal mes. Les ordres li retenia en el Sud del Marroc per uns quatre mesos més, temps que aprofita per a fer-se amb la regió, conèixer les seves gents, mig aprendre una mica d’àrab, una mica més de bereber, i sobretot per a escriure i descriure tot el que veiea.