PRIMER VIATGE 1478-1489
A’l imaginari del segle XV l’unicorni era un animal bell però desmesuradament ferotge, i la seva banya poseia inimaginables propietats curatives. Tan sols la virginitat d’una donzella podia amansir la fera i, així, permetre la seva valuosíssima captura.
El 1478, camí d’Àfrica Central i sota les ordres del capità Juan d’Olid, va travessar el Marroc un petit però bé armat contingent militar espanyol format per un escamot de ballesters (èlit militar de l’època), un frare i una donzella. La seva missió, tornar amb una banya d’unicorn les virtuts del qual havien de guarir els mals del rei castellà Enrique IV “El Impotente”.
A tan particular empresa només havia de sobreviure un home: el fidel capità Juan d’Olid. Quan, 11 anys després, al 1489, aconseguia arribar a la seva anhelada terra pàtria, portava com únic equipatge un farcell amb una banya de rinoceront i els ossos de fra Jordi que, com a l’última voluntat, havia pregat que les seves restes descansessin a un “campo santo” de la seva ordre. *
Durant els tres segles següents la tradició oral havia transmès les aventures del capità Olid de generació en generació com si fos un romanç popular, fins que al febrer de 1948 després del devastador incendi de la Universitat dels Agustins de l’Escorial, aparegués entre les cendres de la biblioteca el manuscrit d’un tal fra Mauro que reproduïa el relat “del capitán de ballesteros Juan de Olid, recién arribado de tierras paganas, en el año de nuestro señor mil cuatrocientos ochenta y nueve“.
This is a WPSimpleViewerGallery
SEGON VIATGE 1954-1955
Sis anys més tard, en 1954, amb el finançament d’importants institucions polítiques i eclesiàstiques, va partir del port de Laredo una segona expedició militar espanyola amb la missió oficial de contrastar la presumpta historicidad del relat d’Olid i la seva possible relació amb una col·lecció de ballestes espanyoles o portugueses del segle XV exhibides en el Museu Nacional d’Història de Tombouctou (Mali). De pas, l‘expedició havia d’establir una sèrie de contactes estratègics d’interès nacional donada la fragilitat de la situació política entre França, Sahara Occidental, el Marroc i Espanya accentuada pels moviments geopolítics que la Segona Guerra Mundial havia suscitat.
Al maig de 1954, mentre l’expedició travessava la collada de TanGram, l’infermer segon Pablo Diaca va patir un accident del que va resultar ferit de mort. Va ser traslladat fins al poblat d’Ouarzazate on va quedar allotjat tot esperant el desenllaç fatal mentre la resta de l’expedició continuava el seu camí.
Contra tot pronòstic Pablo Diaca va sobreviure a les seves ferides i després de llargs mesos de convalecència va estar en condicions de viatjar al març de 1955 i veiè les costes espanyoles el 14 d’abril d’aquest mateix any.
Un abans abans, el Nadal de 1954 va remetre una carta al seu fill de dos anys, Marc, explicant-li com era el Marroc que coneixia, de Casablanca a Ouarzazate, com era de semblat el país africà a Espanya en tantes coses i com de distant i d’oposat en tantes altres.
Aquella carta, segellada en Marraqueix el 29 de desembre de 1954, mai va arribar a destí i va caure en el més complet dels oblits fins que l’atzar va voler que l’Oficina Central de Correus de Barcelona refés la seva seu el 1991. Al darerra d’un vell moble clasificador van aparèixer dos sobres, un vot per correu del referèndum sobre la permanència d’Espanya a l’OTAN del 12 de març del 86 i la carta de Pablo Diaca a la seva filla Helena del desembre de 1954.
Correus, en plena campanya de neteja d’imatge prèvia als Jocs Olímpics de Barcelona 92, va localitzar i reunir a l’escriptor Pau Diaca (de jove infermer de l’exèrcit espanyol) i al seu fill Marc per a fer-los lliurament de la durant tants anys desapareguda carta.
This is a WPSimpleViewerGallery
TERCER VIATGE 2007
El 2007 la fotògrafa d’Argentona (Barcelona) Helena Diaca, néta de Pau Diaca, decideix emprendre viatge al Marroc utilitzant com a guia la vella carta que el 1954 el seu avi escrivís al seu pare, basant-se al seu torn en el relat del pas de l’expedició que, capitaneada per Juan d’Olid, va travessar el Marroc en 1478.
Les fotografies que il·lustres la present publiació són obra d’Helena Diaca.
This is a WPSimpleViewerGallery
* Argument del llibre
“En búsqueda del Unicornio” de Juan EslavaGalán. Editorial Planet, Barcelona 1987
